El 10 d'Octubre va tenir lloc, a l'auditori BIT de Vic, una jornada tècnica amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de l’eix de la C-17 i la seva àrea d’influència com un corredor o espai de mobilitat elèctrica.
A continuació, es presenten les principals conclusions extretes de les tres taules rodones.
- El futur de la C-17 com a corredor de mobilitat elèctrica està condicionat per l’evolució del context del sector energètic; estem als inicis d’una transició (o, fins i tot, revolució) energètica, marcada per la política de la UE i per l’evolució tecnològica.
- La política de la UE que condicionen el desenvolupament de la mobilitat elèctrica van en dues direccions:
- Paquet de directives sobre energia (Objectius 2030). Regulació del mercat elèctric i desenvolupament de les energies renovables.
- Paquet de directives sobre mobilitat: Reducció emissions del 30%
- L’evolució tecnològica dels darrers 5 anys ha estat disruptiva, sobretot per les millores en els dos factors clau de la tecnologia de la mobilitat elèctrica: la bateria i els sistemes de recàrrega (augment de capacitat i disminució del preu de les bateries, reducció preu de les plaques solars, innovació en tecnologies digitals, ...). La tendència és que la bateria esdevingui un magatzem intel·ligent d’energia i una eina en un model de gestió distribuïda de l’energia. En l’àmbit dels sistemes de recàrrega cal tendir a la total interoperabilitat: un únic sistema de pagament i gestió i integrat amb la resta de sistemes de gestió de la mobilitat.
- El model de negoci i model operatiu per al vehicle elèctric que realment funciona, i s’està desenvolupant a tot Europa, és la càrrega del vehicle de forma vinculada (en origen o destinació, preferentment domèstica). No hi ha model de negoci per a la recàrrega ràpida en ruta i desplaçaments llargs, sinó que s’ha de plantejar com un servei al viatger per part, per exemple, dels titulars o concessionaris de la xarxa viària. La falta de rendibilitat de les infraestructures de càrrega ràpida fan que aquest sigui un àmbit preferent d’actuació del sector públic; però també -especialment des del món local- cal fomentar la càrrega en origen (o destinació).
- A nivell de corredor C-17, per a la recàrrega en ruta, cal promoure la instal·lació de punts de recàrrega cada 50-100 km. D’altra banda, però, tenir en compte que ens trobem amb un corredor que té una configuració simètrica a l’altra banda del Pirineu. Cal aprofitar aquest factor per desenvolupar una estratègia de mobilitat elèctrica vinculada al turisme.
- A escala local les administracions han de promoure actuacions especialment per a facilitar la càrrega vinculada en origen o destinació:
- Impulsar que en instal·lacions turístiques locals de la C-17, hotels i altres equipaments turístics s’implementin punts de recàrrega
- Avaluar si a través de les ordenances o dels reglaments d’edificació es pot forçar que en els edificis de nova promoció s’instal·lin punts de recàrrega
- Elaborar una estratègia municipal per fomentar els punts de recàrrega en habitatges, aparcaments, zones empresarials, equipaments, etc.
- Els propietaris dels punts de recàrrega no han de concebre-ho com un model de negoci per guanyar diners sinó com una acció per crear valor en un territori, en un negoci, o en una instal·lació. Potser es pot pensar en una tarifa per a la recàrrega, però l’objectiu s’ha de limitar a recuperar la inversió. I, d’altra banda, han de ser conscients de la importància del manteniment, seguiment, gestió, promoció. La figura dels gestors de càrrega són clau en aquesta activitat.
- Un altre eix estratègic ha ser de ser la incentivació per incorporar el vehicle elèctric en les empreses que tenen flotes de vehicles “captives”, com per exemple les empreses de distribució o amb activitat logística.
- El món del vehicle elèctric no es restringeix al servei de mobilitat, sinó que també esdevé un sector amb activitats econòmiques vinculades que s’haurien de potenciar en el territori: fabricació d’equips, instal·lacions, manteniment,... La formació professional pot ser un element determinant per afavorir el sorgiment d’iniciatives empresarials i promoure l’ocupació.
I més enllà de la dimensió purament energètica, elèctrica i mecànica, en els propers anys el vehicle elèctric no s’entendrà sense la combinació amb les tecnologies digitals: vehicle connectat, vehicle autònom, sistemes intel·ligents de gestió energètica, IoT, 5G, etc. i, per tant, constitueix també un camp de desenvolupament econòmic i social per al territori.
- Hi ha iniciatives liderades per Barcelona i l’àrea metropolitana per impulsar el vehicle elèctric de forma col·laborativa entre administracions, sectors empresarials i de recerca. La plataforma Live n’és un bon exemple. Tanmateix, des d’un punt de vista funcional, cal estendre aquestes iniciatives a la segona i tercera corona metropolitana (i, per tant al llarg del corredor de la C-17) de forma coherent amb la realitat funcional de la mobilitat d’escala regional i dels desplaçaments quotidians entre aquestes àrees i la ciutat central.