Conclusions jornada. La C-17: Corredor de mobilitat elèctrica

El 10 d'Octubre va tenir lloc, a l'auditori BIT de Vic, una jornada tècnica amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de l’eix de la C-17 i la seva àrea d’influència com un corredor o espai de mobilitat elèctrica.

A continuació, es presenten les principals conclusions extretes de les tres taules rodones.

• El futur de la C-17 com a corredor de mobilitat elèctrica està condicionat per l’evolució del context del sector energètic; estem als inicis d’una transició (o, fins i tot, revolució) energètica, marcada per la política de la UE i per l’evolució tecnològica.
  1. La política de la UE que condicionen el desenvolupament de la mobilitat elèctrica van en dues direccions:
     1. Paquet de directives sobre energia (Objectius 2030). Regulació del mercat elèctric i desenvolupament de les energies renovables.
     2. Paquet de directives sobre mobilitat: Reducció emissions del 30%
  2. L’evolució tecnològica dels darrers 5 anys ha estat disruptiva, sobretot per les millores en els dos factors clau de la tecnologia de la mobilitat elèctrica: la bateria i els sistemes de recàrrega (augment de capacitat i disminució del preu de les bateries, reducció preu de les plaques solars, innovació en tecnologies digitals, ...). La tendència és que la bateria esdevingui un magatzem intel·ligent d’energia i una eina en un model de gestió distribuïda de l’energia. En l’àmbit dels sistemes de recàrrega cal tendir a la total interoperabilitat: un únic sistema de pagament i gestió i integrat amb la resta de sistemes de gestió de la mobilitat.

• El model de negoci i model operatiu per al vehicle elèctric que realment funciona, i s’està desenvolupant a tot Europa, és la càrrega del vehicle de forma vinculada (en origen o destinació, preferentment domèstica). No hi ha model de negoci per a la recàrrega ràpida en ruta i desplaçaments llargs, sinó que s’ha de plantejar com un servei al viatger per part, per exemple, dels titulars o concessionaris de la xarxa viària. La falta de rendibilitat de les infraestructures de càrrega ràpida fan que aquest sigui un àmbit preferent d’actuació del sector públic; però també -especialment des del món local- cal fomentar la càrrega en origen (o destinació).

• A nivell de corredor C-17, per a la recàrrega en ruta, cal promoure la instal·lació de punts de recàrrega cada 50-100 km. D’altra banda, però, tenir en compte que ens trobem amb un corredor que té una configuració simètrica a l’altra banda del Pirineu. Cal aprofitar aquest factor per desenvolupar una estratègia de mobilitat elèctrica vinculada al turisme.

• A escala local les administracions han de promoure actuacions especialment per a facilitar la càrrega vinculada en origen o destinació:

1. Impulsar que en instal·lacions turístiques locals de la C-17, hotels i altres equipaments turístics s’implementin punts de recàrrega
2. Avaluar si a través de les ordenances o dels reglaments d’edificació es pot forçar que en els edificis de nova promoció s’instal·lin punts de recàrrega
3. Elaborar una estratègia municipal per fomentar els punts de recàrrega en habitatges, aparcaments, zones empresarials, equipaments, etc.

• Els propietaris dels punts de recàrrega no han de concebre-ho com un model de negoci per guanyar diners sinó com una acció per crear valor en un territori, en un negoci, o en una instal·lació. Potser es pot pensar en una tarifa per a la recàrrega, però l’objectiu s’ha de limitar a recuperar la inversió. I, d’altra banda, han de ser conscients de la importància del manteniment, seguiment, gestió, promoció. La figura dels gestors de càrrega són clau en aquesta activitat.

• Un altre eix estratègic ha ser de ser la incentivació per incorporar el vehicle elèctric en les empreses que tenen flotes de vehicles “captives”, com per exemple les empreses de distribució o amb activitat logística.

• El món del vehicle elèctric no es restringeix al servei de mobilitat, sinó que també esdevé un sector amb activitats econòmiques vinculades que s’haurien de potenciar en el territori: fabricació d’equips, instal·lacions, manteniment,... La formació professional pot ser un element determinant per afavorir el sorgiment d’iniciatives empresarials i promoure l’ocupació.

I més enllà de la dimensió purament energètica, elèctrica i mecànica, en els propers anys el vehicle elèctric no s’entendrà sense la combinació amb les tecnologies digitals: vehicle connectat, vehicle autònom, sistemes intel·ligents de gestió energètica, IoT, 5G, etc. i, per tant, constitueix també un camp de desenvolupament econòmic i social per al territori.

• Hi ha iniciatives liderades per Barcelona i l’àrea metropolitana per impulsar el vehicle elèctric de forma col·laborativa entre administracions, sectors empresarials i de recerca. La plataforma Live n’és un bon exemple. Tanmateix, des d’un punt de vista funcional, cal estendre aquestes iniciatives a la segona i tercera corona metropolitana (i, per tant al llarg del corredor de la C-17) de forma coherent amb la realitat funcional de la mobilitat d’escala regional i dels desplaçaments quotidians entre aquestes àrees i la ciutat central.